Ana səhifə

Els dotze dëus 1-Zeus


Yüklə 37.48 Kb.
tarix14.06.2016
ölçüsü37.48 Kb.
ELS DOTZE DËUS
1-Zeus
La paraula ve d’un radical indoeuropeu diu/dieu=la claredat del cel.

Ës el soberà celest, que a dalt de tot domina el món.Viu en l’Olimp en uns palaus.Ës el primer dels déus amb força i saber.Exerceix la seva funció de pare, Protector de déus i d’homes.Va guanyar la soberania del cel después que a Posidó li va donar el mar i a Hades l’infern.

Va guanyar al seu pare Cronos i después va sotmetre als titans i als Gegants i també al monstruós Tifó.

Gràcies a la seva reialesa regna l’ordre còsmic.ës qui manipula el llàmppec que per a ell van produir els Cíclops.

El seu animal representatiu és l’’àguila soberana i solitaria.No és un déu de la força bruta sinó un bon rei que escolta els seus súbdits, arregla els conflictos i imposa ala seva voluntad.És el déu de la justicia.

Ës el que fa que hi hagi pluges i per tant fertilitat en els camps.Rea, la seva mare, l’havia amagat en una cova a Creta perquè el seu pare Cronos no se’l mengés.Alla li donava el pit la cabra Amaltea.

Era de cabellera negra a diferència dels altres déus que solen ser rossos.

Està per sobre dels altres déus en força i poder.No intervé mai directament en els combats dels herois i dels homes, com fan altres déus.

Vetlla per l’ordre del món i de la societat.Es compleix sempre la seva voluntad.Ës provident i just. És un rei, rei de reis..Tots els reis de la terra han rebut d’ell el seu poder.També serà el defensor de la justicia a les ciutats.

A vegades és colèric, s’enfada i enganya als homes.quan li convé.Però acaba sent just.

Ës el protector dels juraments i ampara els hostes i els suplicants.

Són molt numerosos els amors de Zeus.La seva esposa legítima és Hera,germana i dona gelosa.També ha tingut relacions amb Dione, germana d’ Afrodita,Temis,Mnemósine,Remeter,Metis, Leto,lanimfa Maya,…

També té embolics amb dones mortals (més de 100)ja sigui transformant-se en una altra cosa o enganyant-les.D’aquesta manera surten dos grans herois que es convertiran en déus: Dionisi i Heraces.(liantse per Dionisi amb Semele, amb Heracles amb Alcmena).També és filla de Zeus Helena, liat amb Leda,Perseo liat amb Dánae…..

HERA
La paraula vol dir:”la que està madura per al matrimoni”.Moltes compartiesen el llit amb Zeus, però aquesta comparteix també el tro.Ella no té altres aventures o amors.

El matrimoni va ser, primer, d’amagatotis; sense que se n’assabentés ningú.Després es van fer unes bodes ostentoses en el jardí de les Hespèrides.

Ës verge quan arriba al matrimoni.Gràcies amb un bany màgic, que li fa Atenea,és verge cada cop que jeu amb Zeus. I això atrau molt al marit.

És molt gelosa degut a les aventures amoroses de Zeus.Es baralla amb ell.Va engendrar sola com a revenja, a Tifó, un monstre que es barallarà amb Zeus.

Zeus+Hera=Ares déu torpe que només guanya a la guerra,Hebe,Ilitía,deïtats secundàries iHefest,tarat i enganyat per Afrodita.

Hera persegueix a les amants de Zeus i als fills extramatrimonials (com Dionis i Heracles)Rencorosa i poc simpàtica.

No és maternal malgrat ser la deessa del matrimoni.Tampoc s’encarrega de la llar (Heestia)Si no tro i corona.

Representa la sobirania, el rehílame.

Se la diu la de ulls de vaca. Animal:la vaca.

POSIDÓ
Abraça i sacseja la terra.Ës el que provoca els terratrèmols.

Els tres fills de Crono es van repartir el poder: A Zeus li va tocar el Cel, a Posidó el mar i a Hades el món subterrani dels morts.

És el déu del mar i habita en les seves profunditats. S’assembla fisícament a Zeus però no porta el llàmpec sinó el trident. Sacseja amb ell les aigües en les tempestes i copeja la terra.

El seu fill,el cíclop Polifem es cegat per Odisseu.Té mania a Odisseu però aquest està protegit per Atenea.

Com senyor que és de les aigües, és una divinitat asociada a la fecunditat i a la creació de fonts.

Animal: el cavall, engendrat pel propi déu.De l’interior de la Medusa, va surtir el Pegaso, ja que Posidó havia anat al llit amb ella.

Se li sacrificaven cavalls en les festes d’aquest déu.

Li invocan els mariners per a tenir una bona travesia.



ATENA
La deessa va surtir del cap de Zeus, en un part prodigios.

Va néixer hermosa i jove amb un armadura brillant.Hefest amb la seva destral de doble fil, va matxacar el cap de Zeus i d’allà sorgí , perfecta, la deessa dels ulls dels ulls verds. Mou la llança i sacseja l’escut.

És la filla predilecta de Zeus.En el Partenó està representada aquesta història.

El seu nom està relacionat amb la ciutat d’Atenas i és protectora d’aquesta ciutat.

Ës una deessa guerrera. A més a més de la llança i l’escut té l’ègida, un mantell folrat de pell de cabra.

Sobre el pit porta el cap de la Gorgona, símbol de l’espant. Els seus ulls emeten una brillantor espaordidora.

Ës la deessa dels ulls de òliba.Símbol: l’òliba amb els seus grans ulls i expressió meditativa.Ulls clars i brillants que llampagueixen.

Al no haver nascut de cap mare, sinó del cap del pare, no és femenina.

Té la figura i els hàbits femenins però no comparteix les penes I els plaers propis de les dones.

Protegeix als guerrers I als herois.

No és tan brutal com el seu company en les armes, Ares.Ja que té intel.ligència i habilitat i estrategia en el combat. (enfront el matar per matar, la sang i la destrucció d’ares sense pensar)

Ës una deessa de la claredat.

És protectora desl herois com : Aquil.les,Ulises, Perseo, Heracles, Teseo, Tideu,…Apareéis el seu costat per a donar-los la victòria.

Com deessa de la intel.ligència,és la patrona dels artesans : dels ebanistas, dels ceramistas,..Vaconstruir el primer carro, va ajudar en el cavall de Troia i en la construcció de la primera nau.

També és deessa de les labors femeninnes, del teler i la filosa (rueca)

El seu arbre és l’olivera.

Atena es manté verge.Ës una doncella que no coneix aventures amoroses ni tentacions sexuals

Quan Hefest es va enamorar d’ella, ella el va rebutjar. La va perseguir i va tirar unes gotes d’esperma en la seva cuixa. Ella les va llançar a terra. D’aquestes va néixer Ericteu, mig home i mig serpent.ëa el primer rei de Atenas.

Atena va aixecar en braços el monstre. Después el va confiar amb unes dones que, espantades pel seu aspecto, es van suicidar tirant-se des de el precipici de l’Acròpolis.

Deessa de les arts i de la filosofia.



APOL:LO

Era, en el seu origen, un déu dels ramats.

Té un aspecto gràcil i serè encarnant el ideal grec de puresa i perfecció juvenil.

Ës fill de Zeus i de Leto,que el va tenir a la illa de Delos junt la seva germana Ârtemis.La illa de Delos és una illa santa des de que Leto va anar allà per refugiar-se dels gelos d’Hera.

Els dos fills són lluminosos, rossos, àgils.Comparteixen l’afició de l’arc i les fletxes.L’arc és un símbol del poder d’Apol.lo.

Camina fent grans passos i apareéis en llocs diferents.Protegeix els navegants i els colons.

Ës el patró de les arts i de les Muses.

El santuari més important d’Apolo està a Delfos, el omblic del món.Des de allà actuen oracles, que segueixen indicacions de la Pitonisa, que , a la vegada, transmet la voluntad del déu.

El seu saber és profund i a vegades enigmàtic.

A Delfos, quan no es venerava a Apol.lo perquè anava de viatge cap als països del nord, es venerava a Dionisi.

Ës mestre de la lira i director de les danses.

És poc afortunat en amors.

Va perseguir en va a la nimfa Dafne que es va convertir en llorer en unir-se al déu.

La doncella Castalia es va tirar d’un precipici abans que Apol.lo l’atrapés.

El déu, normalment és serè, però a la vegada, és temible quan es vol venjar d’algú.

Apol.lo o Febe també es adorat com a déu solar. (encara que comparteix aquest títol amb Helios)

Contraposició Apol.lo-Dionisi: Dionis representa el frenesí, la disbauxa, fins i tot l’orgia i la bogeria.Apol.lo representa el seny, la claredat, la serenitat.

Ës el protector de la sabiduría i de la civilització. En el seu temple hi havia les següents sentències”Coneix-te a tu mateix” “de res massa” El millor és la mesura”


Àrtemis
Va néixer a Delos junt amb el seu germà Apo.lo.S’assembla a ell.Ës àgil, esbelta, rossa, de llarg cabell.

Està armada amb un esplèndid arc.

Ës sempre verge.Manté la seva virginitat considerant-la un do del seu pare.ës agreste, salvatge i molt atractiva.

Ës protectora de les noies adolescents. Se la invoca a les bodes i també en els parts perquè ajudi a la jove esposa.També castiga les ofenses a la castedat.

És la senyora dels animals salvatges.Viu en els boscos i llocs salvatges junt amb les nimbes.

Té un carro de quatre cèrvoles.Juga amb les feres,els porcs senglars, els osos i els llenos.

Les fletxes del seu arc pot causar ferides mortals.

Viu al marge de la civilització.

Aixa com Apol.lo , a vegades s’associa al Sol, Ârtemis , a vegades, s’associa a la lluna.

7-AFRODITA.


Afrodita és la deessa de l’amor.Destaca per la seva esplèndida bellesa. L’acompanyen les Càrites ,el desig amorós (Eros) i el desig de ser estimat (hieros).

Neix del semen d’Urà llançat a les aigües marines.Quan Cronos va castrar a Urà

Que jeia amb Gea, els seus genitals van caure al mar, i d’aquesta escuma va surgir Afrodita.El seu nom aphros, en grec, vol dir escuma.

Caminant entre l’escuma va arribar a la illa de Citera i més tard a Xipre.

Té la forma de una doncella magnífica, atractiva i fascinant.Amb el se upas floreixen les flors.

Afrodita encarna l’impuls eròtic i també el plaer del sexe; la for´ça de la pació i les ganes de poseir a l’estimat.ës suau i seductora.

Amiga dels somriures, les flors i els jardins.

Està casada amb el déu Hefest, el coix i asttut ferrer, el patró de artesans i joiers. Però l’enganya amb Ares, el guerrer.Hefest descubreix a Afrodita jaient amb Ares.

De la unió entre Ares i Afrodita va néixer Harmonia, ajust perfecte entre la deessa de l’amor i el déu de la guerra.

Només Atena, Ârtemis i Hestia no es diesen enganyar per Afrodita.Fins i tot Zeus es deixa enganyar.

En el judici de París, aquest ha d’escollir quines de les tres desees: Hera, Atena i Afrodita és la més bella.Ell escull Afrodita i li concedéis a la deessa un apoma d’or. Aquesta, a canvi, li concedirà Helena, la dona mortal més hermosa. Però això acabarà provocant la guerra en Troya.

La poma, doncs, sent un objecte carregat de simbolisme eròtic, es un fruti associat a la deessa.Així també com el colom.Se li sacrifiquen coloms.

És despiadada i rigurosa castigant als que no li fan cas.

A vegades l’acompanya Eros, un nen amb ales i tremendo que simbolitza el poder de seducció.


8-HERMES


El seu nom està relacionat amb l’herma (la pedra que assenyala el nombre de km. O el creuament de dos camins.)

Es tracta, doncs, del déu dels camins, pelegrí illeuger.Astut en el tracte, amb una gran habilitat per a l’engany , la estafa i el lladrocini.

A vegades, es representa com a pastor de ramats amb una ovella sota el braç o sobre les espatlles. Fomenta la fecunditat del ramat.

Ës el déu dels guanys i la sort econòmica. Per això, alguns el tenien davant de casa.

Porta soviet, unes sabates alades, un gorro de viatge i un bastó de missatger, que també és una vareta màgica.

Ja en les obres d’Homer apareéis com el missatger de tots els demés déus.També guia als que acaben de morir a l’altre món.( a vegades a compnaya en la barca de Caronte)

Ës un gran enganyador. El seu domini de l’engany es gairebé màgic.El seu bastó té las forma de dues serpents i pot fer adormir o despertar a qui vulgui màgicament.

Hermes era considerat també l’inventor dels sacrificis cap als déus i , junt amb Prometeu, del foc.

No és guerrer sinó murri. Es porta molt bé amb el seu germà Apol.lo i amb Afrodita a qui també li va bé això d’enganyar.

Se li atribueix l’invent de la llira i de la flauta.

És el deu dels lladres i dels comerciants. Proporciona el guany inexperta.

A Roma es diu Mercuri.


9-Ares
Ares és el deu de la guerra i simbolitza la brutalitat bèl.lica.

És fill legítim de Zeus i de Hera. Però no es estimat pel seu pare.

Es contrapesa a Atena que és la deessa de la tàctica guerrera..L’acompanyen els seus fills: Espant i Terror.

Són terribles els seus crits i els seus cops de mal geni.

Té molts fills

En el conflicto de Troia és amic dels troians.

Les seves tristeses eran una mostra dels danys i la maldad de la guerra.

Es lia amb Afrodita.


10-Hefest
Hefest és el déu de la fragua i el foc artesà.Treballa moldejant els metalls,fabrica esplèndides armes de bronze i altres objectes meravellosos.

És el patró de la metal.lúrgia i dels artesans que es dediquen a aquesta.

Ës una personalitat una mica estranya dins els déus olímpics.

Ës Atenes, la ciutat que més el venera.

Era el pare de Erictoni, el primer rei d’Atenes,nascut del semen d’Hefest essent rebutjat per Atena i engendrat a la terra.

Té bones relacions amb Atena (que també és deessa dels artesans) i amb Prometeu, déu promotor de la cultura i el foc.

Ës fill de Zeus i d’Hera. Hera després, es va voler deslliurar d’Hefest I al va llançar des de molt alt I va anar a caure quedant una cama trencada I coix de per vida.

Ës, per tant, un déu coix que camina malament. Provoca el riere dels demés déus quan el veuen caminar.També quan els convoca a que vegin a la seva dona jaient al costat d’Ares.

La coixera i el seu caminar evoquen el moviment ondulant del foc.

La seva esposa és Afrodita.


11-DEMÈTER
ës una divinitat de la terra cultivada, deessa del Blas i dels camps llaurats i fèrtils.Com Dionís és el déu del vi,Demèter és la deessa dels cereals, especialment del Blas, però també de la cibada i altres productes de la sembra i la collita.

El seu cult estava molt estés però revestia especial aimportància en Eleusi i Sicilia.En els famosos misteris d’Eleusi, tenien una revelació religiosa de com sorgia la naturalesa (els cereals) i també una esperanza per creure en la vida después de la mort.Allà, a Eleusi, va donar a Tripaòlem la primera espiga i el va ajudat a inventar el llaurador (arado) El Blas i el pa són esencials per a l’home.

Ës filla de Crono i Rea.Germana de Zeus amb qui va tenir a la seva filla Koré o també anomenada Persèfone.com explica el Himne homèric a Demèter, el seu tiet, Hades, senyor dels morts, la va raptar.Quan la noia anava a agafar un brillant narcís, es va obrir la terra i va surtir d’ella, amb el seu carro, el terrorífic Hades que se la va emportar sota terra, en el inframón o infern grec.

De lluny va sentir Demèter el crit de la seva filla, i va córrer a buscar-la.Però no va poder trobar-la. Va errar per tota la terra pesarosa i entristida.Els camps quedaven estèrils pel dolor de la deessa.Ni florien les plantes ni brotaven talls de la terra.Tot s’anava desertitzant.Zeus, preocupat per a l’estat de la terra, va enviar a Hermes a l’inframón perquè ordenés a Hades retornar a Persèfone.

Abans d’abandonar el món de les tenebres, no escoltant el consell que li va donar sa mare, va menjar la jove uns grans de granada, que li va oferir el déu infernal com a regal.Per haver menjat aquests grans, va quedar obligada a tornar de tant en tant a l’Hades.Per això, Persèfone passa un temps en el’Olimp amb sa mare i una altra part de l’any , junt amb el seu espós, Hades.Quan ressorgeix en primavera, tot floreix perquè la seva mare està contenta. Per l’hivern tot es marceix, perquè la mare està trista.

Les flors que prefereix Demèter són les amapolas i com a arbre, la figuera ambdos veÍns del Blat.

Demèter va tenir amors amb Jasió de qui va néixer Plutó, el déu de la riqueza.

La va perseguir Posidó.Al transformar-se ells amb euga ell es va transformar en cavall.D’ells va néixer el cavall més ràpid que ha existit mai (Arió)

Ës una deessa molt popular.
12-DIONÍS.
Li agrada aparèixer com un estrany.

Déu de la màscara.Va vestit molt estrany.

Fa allunyar als seus fidels de la ciutat, i els invita a l’èxtasi i a l’entusiasme

El seu símbol és un bastó de yedra coronat amb una pinya, el tirsos

La mare de Dionis era Semèle, filla del rei de Tebes,Cadme.Sèmele era una princesa mortal que es va liar amb Zeus i que va ser morta al ajuntar-se aquest amb ella amb forma de llàmpec.Zeus va salvar el fetos i se¡l va guardar en una cuixa.D’allà va surtir Dionís.Ës el únic déu fill d’una mortal.

No es cuida de guerres ni es patró dels herois i dels nobles. Per això no surt en Homer.

És un déu de la vegetació, de l’ímpetu natural, del impuls cap a la vida desenfrenada, de la fecunditat de les plantes i dels animals.

És el déu del vi i de la vinya; de l’entusiasme,l’èxtasi, la màscara i l’ orgia.

No protegéis la familia ni la ciutat sinó el grup de fidels que el festejen amb danses extàtiques i boges a les muntanyes i els boscos.

Inspira la mania, la bogeria i el desvariament. El que pot ser o una benedicció o un càstig.

És liberador dels vincles socials; invita a les festes.

Les bacants, dones que ballen freneticament celebren els seus rites que consistiesen en perseguir animals salvatges i en devorar la seva carn crua.Així se senten poseïdes pel déu.

Cada persona que seguéis aquest ritus es creu el mateix Dionís. La persona i Dionís són u.

El déu porta una corona de iedra sobre el cap o de viña. Porta sobre els espatlles una pell de corzo.En les seves mans porta un tirs o bastó de iedra.

Les bacants sacsegen les seves cabelleres cap endarrera en un moviment amb salts i moviments esbojarrats de cap.

La música és amb panderetes i timbals.

Ës un déu de la vegetació que mor i reneix.

Mite sobre el descuaterament de Dionis:Els Titans havien enganyat a Dionís oferint-li juguets i fruites.L’havien descuarterat i havien bullit i fregit la seva carn i se l’havien menjat en un banquet. Tan sols el cor no se l’havien menjat. Zeus va castigar als titans fulminant-lo smb un llàmpec.I de les cendres dels titans havien sorgit els humans. Per això, segons una religió grega els homes, són mig titànics (de les cendres) I algo divins(d’allò de Dionís que es va queaar afegit a les cendres).

Algunes vegades es diu que es transforma en brau.

Dionís és el déu del teatre.Perquè és el déu de la màscara, de l’alteritat, del entusiasme de la farsa i de la festa.

Junt amb Demèter, és una divinitat pacífica i campetxana.ës com ella un déu de la fertilitat i aporta l’alegria i el consol del vi.Són els dos déus que aporten el que és esencial al poble: cereals i vi.

Però també és el déu de la bogeria, l’extasi, l’entusiame i l’orgia. Ës el més dolç, i a la vegada, el m,és cruel.


EQUIVALÊNCIES DÉUS GRECS-ROMANS
Zeus=Júpiter

Hera=Juno

Posidó= Neptú

Atena=Minerva

Apol.lo=Apol.lo o Cupido

Artemio=Diana

Afrodita= Venus

Hermes=Mercuri

Ares=Marte

Hefest=Vulcà

Demèter=Ceres

Dionís_=Bacus


Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©kagiz.org 2016
rəhbərliyinə müraciət